Page 5 - e_Revista_Claver_73_Float

C

l’Entrevista 05

Quin any es va posar en marxa la bi-
blioteca de l’escola?

Va ser el 1970. Cal que ens situem men-
talment a l’època per entendre el moment
històric i la tecnologia analògica disponi-
ble. No existien ni Internet ni els ordina-
dors personals, i molt menys els mòbils o
la Play. S’utilitzava la màquina d’escriure i
només hi havia una fotocopiadora a la se-
cretaria de l’escola, amb còpies que calia
deixar assecar i... que feien pudor. Jo feia
servir els fulls “Decadry” de lletres i núme-
ros transferibles, per crear documents i fer
retolacions. Més endavant ja vaig incorpo-
rar les cintes “Dymo ”. Tot era manual. Ah!,
i les revistes es feien amb “Ciclostil ”...

Amb quin objectiu es va crear aquest
servei dins de l’escola? formació professional. Menys alguns, que d’encadenats per evitar robatoris. Si un
ens animaven a fer el batxillerat superior per alumne volia un llibre li donaves la clau
El pare Elies va ser el jesuïta que va im- accedir al curs preuniversitari. corresponent i agafava el llibre i tornava a
pulsar la creació de la biblioteca, pensant tancar el prestatge.
sobretot en els alumnes de formació pro- Els jesuïtes em van becar perquè pogués
fessional, que llavors eren el “gruix” dels anar a fer aquests estudis al Col·legi Casp. L’horari era de tres de la tarda a dos quarts
estudiants de l’escola, tant diürns com Els estic molt agraït, perquè la meva famí- de deu de la nit, pensat per facilitar l’ac-
nocturns. La finalitat era facilitar-los ma- lia no podia pagar aquest tipus d’estudis. cés sobretot als estudiants de la formació
nuals de consulta i llibres tècnics especi- A més, la feina de bibliotecari en aquells professional nocturna, que començava a
alitzats, a més d’un lloc d’estudi i trobada. anys em va permetre sufragar part dels les sis de la tarda, però compatible també
meus estudis universitaris i fer-los compa- amb els estudis diürns, que podien assistir
I com va començar a funcionar?
tibles amb la meva implicació al centre, no a partir de les tres de la tarda.
El pare Elies va veure la necessitat i va només al SCV, sinó també amb el grup de Quines altres persones han treballat
mobilitzar tothom per aconseguir-ho. Els teatre que llavors dirigia en Jesús Concer- a la biblioteca després de tu?
jesuïtes Toni Riera i Joan Suñol també hi nau.
col·laboraven força, així com el pare Ar- I quina va ser la teva motivació per Jo vaig ser bibliotecari de l’Escola fins al
mengol i el pare Xicoy. Recordo també els acceptar-ho si no eres bibliotecari? 1976, quan vaig acabar la llicenciatura. No
professors de formació professional noc- m’agradaria deixar-me ningú. He consultat
turna com el Sr. Juan Carreño i el Sr. Felip Va ser un repte per a mi. No tenia ni idea els meus amics de l’escola amb qui encara
Lapeira, que treballaven a la Pegaso, i el de com fer-ho, però sempre m’ha agradat tinc relació, com l’Angel García, que era
Sr. Miquel Amorós, que treballava a l’EN- establir sistemes d’ordre i classificació per llavors la mà dreta del pare Oller, i l’Eduard
HER... I tots els temes de gestió els trami- a les coses. Vaig tenir la sort que un fami- Granero, del Grup de Teatre. Doncs els
tava l’administrador del centre, que era el liar del pare Serrallonga em va assessorar següents bibliotecaris van ser Juan García
pare Oller. i em va obrir els ulls al món de la bibliote- i Alfred Gil, que eren en aquell moment
conomia. monitors de l’esplai. Sembla ser que fins
Per què et van triar a tu com a bibli- els anys 90 hi va estar el Sergi de Diego,
otecari? Em va fer comprar el manual de la CDU el Carles Morte i el Lluís Costa.
(Classificació Decimal Universal) i en vaig
Bé, quan em van oferir aquesta feina jo ja fer una adaptació d’acord als 4.000 llibres Com veus la biblioteca de l’escola
era antic alumne de l’escola i col·laborava que vam arribar a tenir llavors. També em ara? I l’escola?
activament en el “Servicio de Campamen- va tocar dissenyar i fer imprimir les prime-
tos de Verano” , que en aquell moment era res fitxes de llibres i lectors. I les primeres Caram!, el lloc i les instal·lacions són mag-
el nom de l’esplai del Centre, liderat per estadístiques, molt bàsiques, quan estudi- nífics; és una instal·lació nova del 1994.
l’Enric Puig, que començava a estudiar ava bioestadística a segon de llicenciatura. Em satisfà molt veure l’evolució del paper
per ser jesuïta. En aquell moment, estava de la Biblioteca a l’Escola, i la seva impli-
a punt de començar el meu primer curs Com era físicament la biblioteca? I cació en el model educatiu, més enllà del
d’universitat amb 18 anys. com funcionava? paper estricte de lloc de lectura i consulta.
Sento un estrany orgull en conèixer de pri-
Jo havia estudiat aquí el que llavors Estava situada al tercer pis de l’edifici mera mà les noves tendències pedagògi-
s’anomenava batxillerat elemental, dels 10 València. Els armaris els va fer el fuster ques en què Jesuïtes El Clot està jugant
als 14 anys, que vaig acabar el 1967. Avui de l’escola, el Sr. Castro, amb un disseny un paper pilot i capdavanter en l’educació
equivaldria a 3r d’ESO. Des de l’escola del pare Elies, de fusta i vidre tipus “IKEA del segle XXI, perquè l’Escola ja ha iniciat
hi havia una clara orientació cap a la avant la lettre”, que va idear un sistema el seu segon centenari.