Page 15 - e_Revista_Claver_75

C

Batxillerat 15

Però... què succeeix amb totes aques- de Tetuan; i les reflexions i introspeccions viscudes, allò més important i destacable
tes persones? On van a parar? que cada nit fèiem abans d’anar a dormir. que es pot extreure d’una experiència tan
Tot plegat ens serviria per aprofundir i excepcional com aquesta és la capacitat
Un d’aquests indrets que són destí de reflexionar sobre les migracions, les fron- d’obrir els ulls i adonar-se que les coses
milers de persones que abandonen casa teres i els drets humans; despertant en no són com un pensa i que no ens podem
seva a la recerca d’una vida millor és Ceu- nosaltres sentiments, a vegades amargs i conformar amb aquella informació que ens
ta, una ciutat espanyola del nord d’Àfrica altres cops més dolços. és donada, sinó que hem de fer recerca
que no només és la frontera entre Espanya pròpia i veure, si es pot, personalment la
i el Marroc, sinó que també és la divisió Totes aquestes tasques es van dur a terme realitat, la qual alguns ens volen maquillar
entre Europa i Àfrica. Aquesta situació ex- en molt poc temps i (crec que parlo per perquè ens resulti més amena i plaent.
cepcional fa que molts mitjans de comuni- tothom) i l’experiència se’ns va fer curta. Hem d’entendre que desastres humanita-
cació posin el focus mediàtic en el territori, Algunes persones es van emocionar amb ris com els que vam poder veure a Ceuta
però no sempre (o quasi mai) aprofundint els testimonis del Centro San Antonio i els són causats per segles d’explotació dels
en la realitat del lloc. Per aquesta raó, un seus relats, altres es van esgarrifar amb la països rics als països pobres, però ara,
grup d’estudiants de batxillerat provinents imatge de la tanca, uns altres amb el con- amb una actitud infantil i cega, som inca-
de diferents escoles de Jesuïtes (Clot, tacte amb la cultura àrab; però no hi ha paços d’acceptar les conseqüències his-
Casp, Sant Gervasi, Lleida i Alacant) vam cap mena de dubte que aquest viatge ha tòriques, i ens posem el vel que els mitjans
fer un viatge cap a Ceuta a finals de fe- deixat petjada en tots els que hem tingut de comunicació ens ofereixen per evitar
brer, una experiència inoblidable que va l’oportunitat de fer-lo. veure les contradiccions que ens envolten
reunir un gran nombre de persones molt i escoltar les nostres pròpies consciènci-
diferents però amb un interès social comú Un cop a Barcelona, retornant a la rutina a es.
i va establir noves amistats. la qual estem acostumats, ens toca refle-
xionar sobre tot allò que hem pogut veure Però val la pena, ara més que mai, quan
Tot i que el viatge, en autocar i ferri, resultà més enllà de l’estret (aquest estret que la xenofòbia i l’odi vers l’estranger torna a
per a molts cansat i incòmode, a Ceuta no nosaltres vam creuar sense problemes créixer a Europa i als Estats Units, desem-
vam trobar gaire temps per reposar, atès però on altres s’hi deixen la vida) i aplicar pallegar-se d’aquest vel i fer l’esforç de
que ens esperava una agenda plena d’ac- aquells coneixements i aquella informació criticar-se a un mateix i a la societat que
tivitats, xerrades, exposicions i reflexions que vam adquirir durant l’experiència a l’envolta encara que resulti dolorós i difícil,
personals. Entre les activitats més des- Ceuta en el nostre pensament i en el nos- i estendre aquest missatge per tot arreu
tacables (seria difícil enumerar-les totes) tre dia a dia. Toca preguntar-se per què perquè així, només així, ens aproparem a
trobem les xerrades al Centro San Antonio erigim tanques dobles de sis metres amb un canvi que faci, de la nostra realitat, una
de Ceuta, lloc on s’acullen i són ajudats al- mecanismes dissenyats per ferir les per- realitat més justa i per la qual ens puguem
guns immigrants que es troben internats al sones o per què rebutgem a aquelles per- sentir orgullosos.
centre de la ciutat, i on vam poder escoltar sones que han hagut de creuar durant tres
i aprendre de les dures i difícils experièn- dies un desert (sovint a peu) i han viscut
cies d’alguns joves que havien passat la en condicions infrahumanes buscant una
frontera espanyola; la visita a la tanca que oportunitat que el seu país no els pot do-
materialitza la frontera Espanya-Marroc i la nar. Aquestes persones que pels mitjans
xerrada amb els guàrdies civils que la cus- de comunicació són perillosos anònims,
todien; la visita a una associació de Tetuan són herois que han sobreviscut a fets dig-
que ajuda les persones més desfavorides nes d’una epopeia.
i els dóna oportunitats i esperances; el
contacte amb la cultura àrab de la medina És per això que, entre totes les emocions