Page 7 - e_Revista_Claver_75
P. 7
C
l’Entrevista 07
“El problema amb els nostres cervells a l’estranger està en que és difícil que
retornin, perquè tenen feta la vida allà i cal que les condicions de treball que
se’ls ofereixi siguin prou bones, i ara no som competitius”.
amb els fills, això em venç. Però de la res- (Suècia, per exemple). Si volem fer un pas
ta… desconnecto. Sempre he estat molt endavant primer ve el finançament i des-
disciplinat en l’organització del temps, això prés el relleu generacional. L’edat mitjana
ho he après a l’escola. I disciplinat en el de professors universitaris és de 59 anys.
treball, que m’ha permès psicològicament Necessitem incorporar gent jove, però ens
compartiments estancs: quan faig una deixen incorporar molt poca gent. I hi ha
cosa, faig allò. Arribo al despatx a les 7.15 gent molt molt bona. El salt que vàrem fer
del matí i marxo a les 5 o les 6. No faig di- als 80, ara caldria repetir-lo. La UB sempre
nars de treball: o es dina o es treballa. Bai- està en el rànquing entre les 150 millors
xo la carmanyola, amb el menjar preparat el universitats del món. Podríem passar a
dia abans, així controlo el que menjo i dino estar entre les 100 primeres en 10 anys,
aquí, sovint amb la meva dona que esta si poguéssim incorporar joves prepara-
aquí mateix, a la facultat de matemàtiques, díssims a nivell internacional. El problema
prenc un cafè i continuo. Això em permet amb els nostres cervells a l’estranger està
una jornada de despatx molt intensa, paro en que és difícil que retornin, perquè tenen
i vaig a casa. feta la vida allà i cal que les condicions de
treball que se’ls ofereixi siguin prou bones,
Ara els meus fills, la Maria i en Joan, han i ara no som competitius.
fet doctorat i estan becats fora. Però quan
estaven a casa, el que fèiem sempre era Quins són els gran reptes de la Uni-
sopar junts. Això ningú s’ho podia saltar. versitat al nostre país
Anàvem adaptant-nos al seu horari, però
sempre compartíem la seva activitat, les El pla de Bolonya formalment està molt
seves anècdotes... ben pensat, però suposa uns recursos
que no s’han posat. La ràtio ha de ser
En què consisteix, a grans trets, la menor per fer un bon seguiment. Fem Bo-
vostra tasca professional actual? lonya formalment en el sentit de que ens
organitzem per crèdits, reconeguts inter-
El rector és el responsable màxim de tota nacionalment, però pedagògicament no
la Universitat, en tots els aspectes que un s’hi pot arribar, i no perquè el professorat
es pugui imaginar. no hi cregui: no hi ha temps, ni els espais
no estan preparats.
Això vol dir l’organització interna de la casa,
que és un tema complicat, coordinar o diri- El primer repte que tenim és el finança-
gir processos de creació de nous estudis, ment, un tema relativament fàcil d’actuar:
nous graus, de reforma i tancament d’al- posar diners. És política. D’aquí surt com
tres graus,... No ho fa sol el rector, perquè a corol·lari, el problema de les taxes uni-
son decisions col·legiades en el Consell versitàries. Com que estem mal finançats,
de Govern, que és l’òrgan màxim, després la càrrega recau sobre les famílies, solució
Havíeu fet classes, havíeu portat te- de passar per comissions i comissions. poc equitativa.
sis? Però l’impuls polític és feina del rector.
Però l’altre és el relleu generacional, bàsic,
El que trobo a faltar és fer classes. Recerca També soc responsable de la contractació important, difícil de fer, perquè si es fa de
encara en puc fer, perquè cada dimarts em de professorat nou. Encara que hi ha una cop o massa ràpid, et quedes candidats
trobo amb un alumne de doctorat que està comissió, i després el Consell, al final és el que no son prou bons, i si es tanca l’accés,
acabant. I cada dijous contacto amb una rector el que ha de prendre la decisió. com aquest temps de la crisis, tampoc és
col·laboradora italiana. Una recerca com la bo. Cal anar incorporant gent jove poc a
nostra que amb un ordinador i llapis pots El rector ha d’explicar al país la impor- poc, però constantment, sense parar, molt
anar fent càlculs, sempre l’he mantingut. El tància de la Universitat. Això no està a estratègicament. Estem poc internaciona-
meu pas per la gestió no m’ha impedit, ni l’agenda política, i aquest és un problema litzats a nivell de professorat.
en èpoques dures, continuar mantenint un molt greu, perquè és el futur del país. Ne-
cessitem els millors metges, arquitectes,
nivell alt i publicar en revistes bones. Aquests són els principals reptes. El nivell
filòlegs anglesos, matemàtics, experts en el podem tornar a pujar, hem demostrat
Sempre he pogut fer compartiments es- seguretat informàtica,.... Les universitats que ho podem fer, no estem als rànquings
tancs. Quan arribo a casa me n’oblido de tenim un dèficit, primer de pressupost, per atzar, però cal que ens donin els mit-
la feina, sóc molt disciplinat. L’únic que no molt escandalós respecte d’altres països jans per a fer-ho.
em deixa dormir és si hi ha algun problema que no ens dupliquen la renda per càpi-
ta però inverteixen el triple per estudiant